Carolina Rueda

M'agrada molt la manera que té d'expresar-se, a més té contes amb tot tipus de temes.

Manuel Vicent - Tramvia a la Malva-rosa

"Tramvia a la Malvarrosa" és una novel·la sobre el pas de l'adolescència a la joventut, en l'Espanya franquista de principis dels 50 a València.
Manuel és qui ens va a explicar la seua experiència vital, quan abandona el seu poble Vilavella per a anar a València a cursar el Preuniversitari i posteriorment la Llicenciatura de Dret. En el poble va a deixar a la seua família, però també la innocència, la fe i a una xiqueta de trena groga i ulls verds que passava les pàgines de la partitura en silenci mentre ell tocava el piano o ho escoltava asseguda en una butaca de vímet blanc en un saló del balneari.

Al llarg de la novel·la anirem coneixent detalls de la seua infància marcada per una fèrria educació catòlica, que marcarà també parteix dels seus costums en la ciutat ja que encara que abandona la idea paterna si es fes guareix, mantindrà els seus costums catòlics com la de confessar una vegada per setmana.

També assistirem al seu despertar sexual, en el qual es va a barrejar la imatge onírica d'una xica pujada al tramvia amb les seues visites a prostíbuls i cabarets a més d'una peculiar amistat amb una prostituta que coneix en una cafeteria.

Manuel Vicent ens mostra València en tota la seua esplendor, les seues descripcions són brillants i molt evocadores. El llibre quasi es converteix en una Guia de la ciutat. Personalment, aquesta part és la que més m'ha agradat del llibre però per motius personals, així i tot crec que a qualsevol que conega la ciutat i guarde bon record d'ella li va a resultar molt gratificant la lectura. És obvi que
alguns locals ja no existeixen però l'essència està i el casc antic segueix sent el mateix.

Estrenem bachiller artistic

encara que nosaltres no anem a fer bachiller artistic la meua companya ja s'ha inscrit en aquesta nova modalitat de bachillerat:

Bachiller artístic del IES Isabel de Villena.

GYMCANA

La Gymcana va ser un projecte que van fer els alumnes de 1º de Batxiller d'Humanitats,  en el qual van participar tots els alumnes de 1º d'ESO, i va ser un éxit. 

Consistia en una sèrie de jocs populars, havien 6 grups i per cada grup havien 2 alumnes de batxiller, els quals serien els monitors de cada joc. 

La veritat és que va estar molt bé perquè als alumnes de primer d'ESO els va fer molta il·lusió ja que era el seu primer any en l'institut. Jo vaig ser participant com monitora de la Gymcana i també em sembla que va ser una experiència inoblidable, la qual m'agradaria repetir. Per açò l'últim dia de classe estem organitzant una altra Gymcana en la qual intentarem que també participen els de Segon de l'ESO, ja que primer i segon és el primer cicle de Secundària.

Teniu alguna traducció millor?

Article de Manuel Vicent

CARCAJADAS

Si la democracia de un país tiene las raíces bien arraigadas puede soportar que el jefe de Estado sea un frívolo; que el presidente del Gobierno sea un inane; que el Parlamento esté lleno de golfos; que algunos jueces del Tribunal Supremo sean manipulables; que un capitán general personalmente sea, tal vez, un cobarde, e incluso que un papa no crea en Dios. No hay que confundir las instituciones del Estado con las personas concretas que en un momento determinado las representan, una equivocación peligrosa que se produce a menudo entre los arribistas ambiciosos.

El Estado con sus tres patas, el poder ejecutivo, el legislativo y el judicial, junto con el brazo articulado del Ejército, las garras de la banca y la gran chepa espiritual de la Iglesia, forman el Leviatán, un dragón que expulsa una nube de azufre por sus fauces para sulfatar a cuantos se le acercan con la intención de derribarlo. Los servidores de este dragón normalmente ejercen el poder a través de ornamentos, uniformes, adornos y atributos. Un rey es ese señor que está debajo de una corona; un papa es el que hay entre las sagradas pantuflas bordadas y la mitra; un magistrado es el que palpita en el interior de la toga; un diputado es un ser que tiene un escaño de cuero rojo pegado a los riñones; un militar son sus medallas; un presidente del Gobierno es ese individuo de paisano cuyo poder viene determinado por la cantidad de guardaespaldas que necesita para demostrarse que manda. Todo poder es un simulacro, pero el Leviatán es algo muy serio, a ese dragón solo se le puede derribar a cañonazos, salvo que sus servidores sean tan frívolos, ineptos y corruptos que los cañones sean sustituidos por las carcajadas, como está sucediendo en este país, donde ya no es el cabreo sino la risa general la que puede hacer saltar por los aires el sistema democrático.

-He elegit aquest article perque em pareix que té molta raó i m'agradar molt com ho ha comparat amb les riallades. 

Autoretrat

-Qué és l'autoretrat?
Un autoretrat és quan una persona es fa una foto així mateix o dibuixat en pintura, com feien per exemple els pintors de l'època renaixentista. Jo tinc un autoretrat meu que fa temps em va fer una amiga meua.

-Qué és un Selfi? I en qué es compara amb l'autoretrat? 
Un Selfi es quan una persona es fa una foto així mateix amb la càmera davantera o posterior però que isca la teua cara.

AUTORETRAT LITERARI 

M'agrada pensar que tot és possible 
No m'agrada la inseguretat en un mateix
M'agrada que faça el que faça sempre hi haurà algú a qui no li agrade i així i tot fer-ho
No m'agrada que pensen per mi 

M'agrada l'alegria
No m'agrada l'odi ni la paraula odiar
M'agrada el ben fet, però fet amb passió
No m'agrada la falsetat
M'agrada la raó
No m'agrada el formatge ni l'ou 
M'agrada cuinar, ballar, fer esport i passar el temps amb els meus amics o  la meua parella
No m'agrada la gent que fa menyspreus
M'agrada parlar però no escoltar 
No m'agrada la lluvia ni les tempestes
M'agrada decobrir que tinc mes filias que fobias
No m'agrada estudiar,
peró quan estudie m'agrada traure bones notes
No m'agrada l'hivern 
Em fascina molt la naturaletza 
Y no suporte el maltractament animal

PINTEREST

La página Pinterest m'ha agradat molt ja que puc publicar imatges amb frases de molts temes, a més pots seguir a gent i et recomanen les imatges que a tu t'agraden i les agregues a la teua carpeta que pots crear una de cada. També t'ixen imatges que una altra gent puja a aquesta pàgina que tinguen a veure amb el mateix tema que a tu t'agrada.
És una manera de trobar cites literàries i frases que s'identifiquen amb tu mateix.
Aquesta és la meua pàgina Pinterest .